El Viejo Matías de Néstor Villa dijous 24 de maig 2018 a les 21.30h

Nestor Vila Nestor Vila 1 Nestor Vila 2

El Viejo Matías un espectable de Néstor Villa

Entrada LLiure / Taquilla Inversa / Pay After Show

Néstor Villa actor i dramaturg d’Argentina ens presenta l’espectacle teatral El Viejo Matías

Matías arriba al país, des de Polònia, el 1938 amb 20 anys d’edat i somia ser conductor de trens. no pot cursar fins que no aprengui l’idioma.

Fa diversos treballs. Es posa malalt. S’enamora. Descobreix el paradís de la llibertat i l’oportunitat de viure i volar, volar i volar.

Després d’uns anys de treballar en més d’un ofici, s’instal·la a la vella estació de Chapas del Paso del Rey, on aconsegueix treball de  venedor de diaris i atén fins a la nit.

Perd tot en el 55 i comença a transitar la seva vida de captaire i bogeria, viscuda entre cops assassins i eleccions fora de la llei.

El relat d’un país que per a les últimes generacions sembla tret de la més boja fantasia i conclou el seu relat el 1978.

Somnis gaudits en el vol de la imaginació, amb pinzellades d’humor, acaben destrossats amb la brutal realitat.

Nostàlgies, alegries, tristeses, dolor, el drama d’haver begut i viscut quaranta anys d’Argentina.

Una realitat aclaparadora per a la majoria.

Un mundial com postre de bacanal degenerada.

Una pàtria esperançada, desesperada i dolorosa sub realista.

El viejo Matías, la imatge espellada d’un mirall.

 

Matías llega al pais, desde Polonia, en 1938 con 20 años de edad y sueña ser conductor de trenes. no puede cursar hasta que no aprenda el idioma.
Hace varios trabajos. Se pone enfermo. Se enamora. Descubre el paraíso de la libertad y la oportunidad de vivir y volar, volar y volar.
Después de unos años de trabajar en más de un oficio, se instala en la vieja estación de Chapas de Paso del Rey, donde consigue trabajo de diariero vendedor de diarios y atiende hasta por las noches.
Pierde todo en el 55 y comienza a transitar su vida de linyera y locura, vivida entre golpes asesinos y elecciones con proscripciones.
El relato de un país que para las ultimas generaciones parece sacado de la más loca fantasía y concluye su relato en 1978.
Sueños disfrutados en el vuelo de la imaginación, con pinceladas de humor, terminan destrozados con la brutal realidad.
nostalgias, alegrias, tristezas, dolor, el drama de haber bebido y vivido cuarenta años de Argentina.
Una realidad apabullante para la mayoría.
Un mundial como postre de bacanal degenerada.
Una patria esperanzada, desesperada y dolorosamente sub realista.
El viejo Matías, la imagen despellejada de un espejo.