El dinovè protocol és una novel·la ucrònica centrada en el procés català cap a la independència, que descriu una realitat alternativa a partir del supòsit que el 27 d’octubre de 2017, després de la declaració d’independència feta pel Parlament de Catalunya, el Govern de la Generalitat hagués fet efectiva la República Catalana.

S’hi narren els esdeveniments dels cinc primers dies, plens de turbulències, amb el fil conductor de la història que viuen la protagonista, Ana Labella, una periodista de Madrid corresponsal d’una cadena global de televisió, i el coprotagonista, l’operador de càmera Jose Román, català d’ascendència andalusa. Una circumstància fortuïta fa que l’Ana i en Jose puguin viure les interioritats del Gabinet de Crisi Nacional, reunit en permanència al Palau de la Generalitat i on es procura el compliment del «dinovè protocol» (el «Protocol per a garantir des del minut zero la implantació efectiva de la República Catalana»), elaborat com a complement secret als divuit informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

Paral·lelament, es narra la vida personal i professional de l’Ana, el seu pas progressiu de l’hostilitat a la comprensió del procés català d’ençà que va fer-ne la primera crònica en la manifestació de juliol del 2010, i també la seva relació amb en Jose, que conforma una història amorosa.

Els esdeveniments d’aquests dies actuen d’accelerador perquè la protagonista prengui unes decisions que faran canviar radicalment la seva vida.

La novel·la acaba amb un desenllaç inesperat, i en un annex documental es transcriuen íntegrament els primers decrets emesos pel Govern de la República.

Biografia de l’autor

Àlvar Valls (Barcelona, 1947). Es va formar com a professor de català i la correcció de textos per a editorials ha estat l’ofici de la seva vida. Tastaolletes compulsiu, ha fet també de traductor, de negre, de periodista, d’editor de revistes i de columnista diari a la premsa, i ha publicat una quinzena de llibres de gèneres molt diferents: poesia, narració literària, periodisme, i fins i tot un diccionari enciclopèdic. El 1970 es va afiliar a un partit antifranquista clandestí, el Front Nacional de Catalunya, i més tard va servir dotze mesos a la milícia catalana. Va anar a parar a la garjola, però se’n va poder escapolir i va volar nord enllà, primer a París i després a Andorra. Encara viu al país del Pirineu, i diu que no pensa morir-se abans de veure la República Catalana com a estat membre de l’ONU.