Copa Lotus presenta «Batxillerat Nocturn» a La Fada ignorant
Si alguna cosa no es pot negar és que Copa Lotus de Vilanova de la Geltrú, creixen a passos de gegant. Ja en «El Moixó Foguer» (RGB Suports, 15) el seu debut oficial, hi havia un refinament important, per no parlar del canvi d’idioma, pel que fa a «The Misery of Our Days Vol.1», una primera referència que autoeditaban el 2012.
Ara tornen amb «Batxillerat nocturn» i tornen a anar un pas més enllà. L’arrel americana continua estant present, però s’atreveixen amb incursions més elèctriques o una psicodèlia, com diuen, de regust laietà. I és que, tal com deia el guitarra i vocalista Marc Bala en una entrevista amb Surt de casa, és un disc que a diferència de l’anterior pensat i concebut com a tal, com a conjunt, per no parlar de la influència de Paco Loco com a productor (l’anterior ho produïa ni més ni menys que Ken Stringfellow de The Posies).
El segon LP del quartet vilanoví aposta per l’experimentalitat sonora i el vitalisme lletrístic
Copa Lotus torna amb ‘Batxillerat nocturn’ (RGB Suports, 2016), un LP amb onze temes nous, signats per la banda, que deriven el so del grup cap a l’elèctric i l’experimentalitat. A ‘Batxillerat nocturn’, la cançó hi continua sent l’element central per teixir un disc que ens duu per paisatges emocionals que van des de l’estoïcisme clàssic de La Província fins a l’enrariment decadent d’un Sopar d’empresa. Els temes beuen de la tradició nord-americana que és referència originària de Copa Lotus, amb noms com Neil Young o Bob Dylan, però també d’insignes representants de l’escriptura pop del nostre país, com ara Pau Riba o Ia i Batiste.
El quartet vilanoví, format per Marc Bala (guitarra i veu), Vidal Soler (guitarra i veu), Xavier Yerga (contrabaix) i Marc Benaiges (bateria), ens proposa en aquest segon treball un so multivocal, sota les ones del qual s’hi reclou un registre més subtil i ambigu que el del seu primer treball ‘El Moixó Foguer’. Copa Lotus, però, manté la voluntat de mesclar la recerca d’una idealitzada bellesa tradicional amb la constatació de l’eixutesa de la societat de consum contemporània.
El ventall sonor de Copa Lotus s’amplia amb aquest àlbum que va des del flirteig amb l’electricitat a la vitalista Pit i cuixa o la road song Els amants passatgers, passant per la revelació psicodèlica amb regust laietà de La trobada d’un professor escèptic amb el Dr. Fassman (basada en una experiència epifànica dels de Vilanova i la Geltrú), sense deixar mai de banda l’amor a la música d’arrel americana en una tonada de redempció com La província, que obre el disc, o la balada llibertària Manual d’estil. Les referències transatlàntiques també treuen el nas en tonades com Simetria, on resonen harmonies vocals i cascavells al més pur estil Brian Wilson. Pel que fa als temes, la cruesa de l’individualisme postmodern es congela a Obsolescència programada, i una probable salvació emergeix en l’onada devastadora d’Aquàtic Paradís. A Sílvia, vingui a la caixa 3, la dolçor narradora acompanya una vida solcada per l’amor que fa mal i les penes del treball, mentre que a 03:00 la nocturnitat passa factura a la dignitat del cantant.
En síntesi, el tàndem compositiu de Marc Bala/Vidal Soler sembla passar pàgina en aquesta nova etapa de la banda, amb un treball líric inusualment poc donat a l’autcompassió i que avança en el retrat de la societat contemporània estripant els misteris de com viure, o vibrar, en aquest món i tros de país.
El disc ha estat enregistrat i produït per Paco Loco als estudis Cal Pau de Sant Pere Molanta (Penedès) i a Paco Loco Studio del Puerto de Santa María (Cádiz). La portada ha estat dissenyada per Benja Villegas/La Perrera, i és un collage que expressa el concepte i sonoritat de Batxillerat nocturn, entre el classicisme i les ganes de cremar el que s’havia après a qualificar de bo i de bell.