INDOMABLE és Arturo Rodríguez (1983). Apassionat de la gastronomia, la cartografia i de les fites històriques menys coneguts. Procedeix i es va criar a la Corunya, encara que li agrada dir que és natural d’Ourense i adoptat per la comarca del Val Miñor. Va començar la seva marxa en el cor de l’escola abans d’agafar el seu primer instrument. Ha viscut en quatre països i avui és una persona amb ubiqüitat, un músic en gira constant i amb contrastada experiència tant davant com darrere dels escenaris, havent girat en repetides ocasions per tot Espanya, així com per Alemanya, Holanda, el Carib, Portugal , Anglaterra, Irlanda o Austràlia amb equips de producció de primera categoria.

Des 2016 gira amb INDOMABLE sent el seu actual proposta i la més personal i ambiciosa. Tractant de compartir una experiència més enllà del musical, en ella combina passatges propers a el folklore
i a la música popular però amb pòsit i tendència rock. Canta en castellà i és comparat amb José González, The New Raemon, Ángel Stanich, Enric Montefusco o els mateixos Xoel López i Iván Ferreiro, amb qui també ha pogut compartir escenari. En el seu segon àlbum, ‘El eterno telonero’, apareixen nous i interessants arranjaments i sonoritats escapant després dels límits de la quotidianitat, sense atendre a cap condició, i creient en la imperfecció i en l’actitud com la bellesa mateixa de les coses.

Orfebre musical
«Extrema profundidad tanto en las letras de las canciones, como en la forma de interpretarlas. Un trabajo personal, interiorizado, meticuloso y con gran carga emocional a pesar de su aparente sencillez» (Colectivo de Raro Propósito)
Abierto en canal
«Proyecto enérgico pero con trasfondo intimista.Temas sentidos con alto contenido nostálgico y ritmos y sonoridades cercanos al folk-rock o al indie-pop. Graba él todos los instrumentos, algo que lo hace incluso más especial si cabe»
(Mondo Sonoro)
Trabajador, viajero e inquieto
«Propuesta con raíces gallegas inspirada por los matices capturados a lo largo de sus viajes creando ambientes y viñetas únicas y propias»
(Pentavox)
Directo y sin artificios
«Sonido primario y orgánico, natural y semicrudo, escapando de los cánones de la música popular y percibiendo con frescura, el tacto a franela y el olor a madera vieja»
(Efe Eme)