28.5.2016 – NAMINA en acústic a les 23h

Namina 1
Namina en concert Namina amb contrabaix Namina amb gorra Namina cantant Namina-0023
Namina per primer cop en acústic a La Fada Ignorant
ECLÈCTICA SENSE FRONTERES

Namina és el nom artístic de Natàlia Miró Do Nascimento, compositora, intèrpret i animal de directe. Les seves cançons neden en un aiguabarreig d’estils, es troben en una cruïlla de llengües i, sovint, piquen l’ullet a personatges literaris. A través de la seva veu singular, estableix un diàleg íntim amb el públic, on totes les peces acaben encaixant sense artificis. A la recepta hi ha pop i rock, però també música d’arrel i jazz. Després d’uns anys d’actuar per sales d’arreu del país en solitari, publica ‘Orlando’ (Microscopi, 2014) juntament amb la banda que l’ha acompanyat fins a l’actualitat, vestint cada peça amb precisió i elegància. Ha participat recentment a festivals com Músiques Sensibles (Liceu, 2015), Barnasants (2016) o Elmini (Olot, 2016), escenaris que ja han pogut escoltar algunes de les noves composicions, les quals ben aviat donaran forma al segon disc d’estudi.

Namina, Natàlia Miró do Nascimento  viu a Moià i presenta el seu primer disc, ‘Orlando’ (Microscopi, 2014). Coproduït amb Albert Palomar (Plouen), inclou una desena de cançons pròpies en català, anglès i portuguès. El seu primer treball: Orlando, títol també d’una de les cançons del disc, inspirada pel personatge de la novel·la homònima de Virginia Woolf.

De pare català i mare brasilera, passa del portuguès a l’anglès, passant pel català, amb total naturalitat. A Orlando es fa palès que aquest eclectisisme es tradueix en un estil i veu propis, que la pròpia autora ha batejat (una mica com un acudit i una mica a mode d’ajuda per ubicar-la) com a: rock-blues mediterrani tropical d’autor@. On, fins i tot, hi té cabuda la poesia.

Autodefinida com a animal de directe, Namina estableix un diàlec íntim amb el públic, on totes les peces acaben encaixant sense artificis.

Als repertoris, Namina hi posa una dosi generosa d’inquietud i inconformisme. Cada concert incorpora un afegitó de versions d’alguns dels seus referents ─PJ Harvey, Amanda Palmer, Erykah Badu, entre d’altres─, però la llista no ha deixat mai de variar i eixamplar-se, sobretot per la inclusió constant de noves composicions pròpies.

Cançons com Strange Dead Fish ─dedicada a les persones que arrisquen les seves vides, fugint de la guerra i travessant el mar cercant un refugi a Europa─ ja fa temps que sonen als concerts i han estat presentades en viu als platós d’El PuntAvui TV i a Barcelona TV.

Wet, Feed me o l’Esquellinc, són només algunes de les peces que formaran part del segon disc ─previst per a la tardor de 2016─, cridat a ser una instantània del dolç moment creatiu de la banda, amb una sonoritat en evolució, que segueix creient en la filosofia d’Orlando, però no escatima atreviment. Molt aviat, Namina engegarà per segona vegada una campanya de micromecenatge per fer realitat el nou àlbum.

LES CANÇONS

“Sensualitat, elegància, bellesa i sentit de l’humor. És Namina que ens presenta el seu primer disc amb banda: Orlando” El Suplement de Catalunya Ràdio

“Orlando es balanceja entre el soul, el jazz i la cançó, poc subjecte a convencions” Mondo Sonoro